Francesc Giné i Badía


francesc_gine_badia

Francesc Giné i Badia

Un exemple d’emprenedor a la Lleida dels anys 60 i un pioner en innovació educativa i amb l’ensenyament per competències”

En Francesc Giné,  “el Sisco “, era un jove ple de força i energia, observador de la natura i amant de la vida i de tot el que d’ aquesta podies aprendre.

Va estudiar enginyeria a Barcelona i quan va tornar a la seva estimada Lleida va tenir l’oportunitat d’entrar en el món de l’ensenyament donant classes de repàs per a enginyers. Aviat va destacar per la seva manera de fer, per les seves classes diferents i per saber crear caliu, companyonia i transmetre els objectius que es marcava: àlgebra, trigonometria, càlcul… De vegades, quan veia els alumnes cansats, tallava les seves classes i els deixava embadalits explicant les seves històries sobre viatges a terres llunyanes o sobre experiències personals que sempre acabaven en una  lliçó de vida.

El seu tarannà eixerit i el seu saber fer va convertir-lo en un gran professor, un docent amant de la vida i de tots els coneixements que amaga, amb afany per transmetre tot el que coneixia i l’encuriosia, i innovador per la seva manera d’ensenyar intuïtiva i competencial. Les seves classes es van  anar omplint d’estudiants que volien aprendre matemàtiques i poc a poc es va anar creant l’Acadèmia Tècnica, tot un símbol a la Lleida dels anys 70 i que va donar pas a la que va ser l’escola Les Heures, ara nombrada Ilerna. En Francesc va tenir una dilatada trajectòria en el món de l’ensenyament de la nostra ciutat, va exercir diversos càrrecs directius en els IES Escola del Treball i Caparrella, essent els darrers anys coordinador de Formació Professional en el Departament d’Ensenyament, on va ajudar a impulsar i donar prestigi a la Formació Professional ,uns estudis en els quals va ser un visionari i va saber veure la importància que tenien en la nostra societat. Va poder impulsar, gràcies a tota la seva experiència acumulada, el nou crèdit de Formació en Centres de Treball que, amb la reforma LOGSE, va passar a ser un crèdit obligatori (FCT) en l’FP. En Francesc ens va deixar molt més aviat del que haguéssim volgut , com passa sempre amb aquelles persones que saben guanyar-se l’amor i l’estimació dels qui l’envolten. A la seva mort tots els centres on va treballar i va deixar la seva empremta van deixar palès el respecte a la professionalitat i saber fer d’en Francesc: “La Comunitat educativa de l’ IES Escola del Treball expressa el seu condol i vol remarcar públicament la senzillesa, bonhomia, optimisme, generositat i tenacitat que el caracteritzava i que ha representat un model de persona i professor per a tots nosaltres.”
“Són incomptables els joves que ell ha educat. Ell va sembrar matemàtiques i física, càlculs  d’aritmètica de la vida. Ell no va trair mai aquell profund amor pel que i qui l’envoltava. Era reflexiu i sabia despertar l’ interès i la rialla dels qui l’envoltaven, era humil i sabia posar–se al lloc dels altres amb la condició de l’ humanista que ensenya qüestions de matemàtiques, però també de la vida. Ell construïa els seus alumnes mot a  mot. Ell va construir el seu col·legi aula a aula. Va construir una sòlida família membre a membre.” “Som molts i moltes els que hem après molt d’aquest home d’ampla espatlla i amples pulmons. I ha sabut deixar-nos una casa on encara aprendran altres tants tot allò que vam saber d’ ell, i gràcies a ell els que tingueren el privilegi d’haver caminat a la seva vora o d’haver-lo sentit desgranar la lliçó o construint un discurs.” “Ressona la seva rialla per les aules de Lleida. Aquests ressò és una herència impagable , feta de números de condició humil i aspiracions altíssimes.” F. Pané, regidor d’educació (2000) I els seus ex alumnes recordem una frase que repetia tot sovint i que amb els pas dels anys un comparteix i ha fet que molts perdéssim la por a les matemàtiques : Fer un exercici de matemàtiques és un joc, és divertit i engrescador i a més amb la pràctica guanyes sempre. I tot jugant vam aprendre a fer matrius, logaritmes, equacions i el que convingués.